Et diran que dubtar es dolent,
pren decisions | sigues coherent
dubtar es de dèbils | debats estèrils
tu no escoltis a la gent

que et diu que hi ha altenativa
varis camins però només una vida
Quan el poble s'indigna es mobilitza
la por de la banca s'il·lumina
cremen carrers de conciència
pesa més l'ètica que la moneda
el raval reclama respecte i justicia
justicia injusta que al pobre agenolla

i el crim que la compra riu mentre s'omple
les butxaques amb cada sobre
millonades, per la caixa
barricades, creixen gràcia

DUBTA, DUBTA SEMPRE
A CADA PASSA, A CADA INSTANT
DUBTA, DUBTA SEMPRE
no hi ha certesa, no hi ha veritat
DUBTA, DUBTA SEMPRE
A CADA PASSA, A CADA INSTANT
DUBTA, DUBTA SEMPRE
QUE DEL DUBTE NEIX LA LLIBERTAT

ells també dubten esclar.
Però amb diferència cabdal:
Nosaltres amb principis intactes
coherència elegància en els actes
ells són els primers
sempre volen més

escolta, interesos de sobra
entre vicis i compres, compren el poble
tapant amb l'estelada una factura elevada
justificada a cops i bales
renten la cara al mosso que dispara
sinó pregunta-li a Ester Quintana

Tinc la pedra a la mà
miro a l'horitzó, miro més enllà
saluda la incertesa
no sé el camí, però sí a on vull arribar
creix amb mi una pregunta

Que sí, que no, que potser, segur.
Que cada cop que es repeteix s'alça un mur
que costa que es trobin longitud i latitud
que en la vida no ens ha de fallar mai l'actitud
solitud o companyia, història o filosofia
rap amb banda dia a dia fins la plenitud, maite zaitut
o jo a la meva olla netejant sempre els vinils amb pulcritud.
Són les petites coses les que m'ajuden a viure
amb el plaer de dubtar quan a la nit em poso a escriure
No sé si cantar-li a la lluna, que avui brilla com ninguna,
que entra en silenci com una indescriptible fortuna
o fer el punk i vomitar contra l'estat del benestar
dubtar davant d'un mosso si avançar o recular
atacar el govern corrupte, una cosa si: Subversa sens dubte

DUBTA, DUBTA SEMPRE...

Ens han trencat la cara, però mai el somriure
un motiu per viure, un motiu per seguir
ens han empresonat, però seguim aquí
ara i encara, ara i encara