S'aixeca el teló any set de la enèssima crisi
i no ens fa por no, la invasió de guiris
que inunda els carrers i convida a que et piris
seguim i seguirem defensant els barris

L'any passat, 42 feminicidis
t'ho miris com t'ho miris totalment innecessaris
però a part de que lamentis, cal mirar endins
canviar l'actitud, no és secundari

Dos mil setze comença immillorable
el molt honorable, a l'Obituari
ja ni recordes quan hi havia manis
el black block ara són parlamentaris

trencarem l'armari, rebentarem la porta
d'una altra ciutat morta, sortirà tota la merda
teoria de l'esquerda es va fent gran
seguirem a l'esquerra, per tots els mitjans

vessaments de purins a les aigües d'Osona
val més un porc que una persona
convergent, tu ets el primer
menys poltrona i més GDT

el problema no son ells, sou tu i els teus cadells,
goma 2 als teus budells
sabeu que és joc brut / us quedeu muts,
i tanqueu al CIE els nouvinguts

benvinguts tots els refugiats
solidaritat internacional
seguim amb exigència, agraim la paciència
dos anys després, torna resiliència




GUILLEM


M'han afusellat contra un mur
a una Fal·luja de pluja i fum.
sóc el puny amb un gua negre,
en aquell podi, el 68.
He estat humiliat i colpejat
per encaputxats del kukuxklan
he mort a la presó irlandesa
per resistir a una vaga de fam.


He rebut un tret i he agonitzat
mirant el cel blau de Stalingrad,
Sóc el somriure del vietnamita
quan el rifle ianqui s'ha encallat.
sóc un dibuix en un bloc enderrocat
sóc la pluja d'un dia ennuvolat
sóc l'alegria de la nena palestina
quan el dron no pot volar




He caigut a les portes de Madrid
contra el feixisme el 36.
grups autònoms atracant bancs
l'últim alè de Puig Antich
Sóc Diyarbakir i l'exèrcit kurd.
d'una bastida caic al buit
Sóc un algerià als suburbis de París
un gendarme al dos mil sis


Sóc una pipa a la paperera
Sóc la pasta, de Lucio Ortubia
sóc el que flota a Lampedusa,
mans tallades a la tanca de Melilla.


sóc unes claus com a puny americà
sóc gasteiz el tres de març
he plorat a Xile el 73
sóc les tendes d'Argelers


Sóc les que mai han vençut, sóc l'eterna derrota.
Sóc la sal de la terra, sóc dignitat que ha resistit